Et trobes a:
Resolucions judicials
Sentències de l'àmbit penal
STS 628/2023, de 19 de juliol, Grafits. Danys sobre béns d'ús públic
El Tribunal Suprem analitza si les pintades en els vagons constitueixen delicte de danys o només deslluïment. Recorda que després de la reforma del Codi Penal de 2015, la falta de deslluïment (antic art. 626 CP) va ser suprimit, i ara, si la reparació dels danys requereix una despesa econòmica rellevant, cal considerar-ho un delicte de danys. El Suprem confirma que el concepte de “dany” inclou no només la destrucció o inutilització, sinó també el menyscaba econòmic i funcional del bé, encara que sigui només estètic, si requereix reparació. El Tribunal Suprem estima el recurs i condemna els acusats com a autors d’un delicte de danys agreujats (art. 263.2.4º CP). Fa expresses referències a la STS 333/2021, de 22 d’abril, que estableix la doctrina que les pintades o grafits en béns públics, si requereixen reparació econòmicament rellevant, constitueixen delicte de danys i no només deslluïment.
La Sentència 90/2018 (STC 50/2018), de 6 de setembre de 2018, resol una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per l’Audiència Provincial de Barcelona respecte a la disposició addicional tercera de la Llei catalana 12/1987, afegida per la Llei 9/2011. Aquesta disposició atribueix als empleats d’empreses de transport públic regular (inspectors i conductors) la condició d’agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions. El cas concret implicava un viatger que va agredir dos inspectors de Transports de Barcelona, al·legant que aquests no tenien la condició d’agents d’autoritat per aplicar el delicte previst a l'art. 550 del Codi Penal. La condició d’“agent de l’autoritat” és merament administrativa i sectorial, circumscrita a l’àmbit del transport regular de viatgers per carretera (policia administrativa).
L’Audiència Provincial de Barcelona va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat sobre l'article 38.4 de la Llei del Parlament de Catalunya 4/2006, ferroviària. Aquest article atribuïa la condició d’agent de l’autoritat als empleats d’empreses ferroviàries, permetent exigir responsabilitat penal (delicte d’atemptat, resistència o desobediència) a aquells que els agredissin o resistissin.El TC declara inconstitucional i nul l'article 38.4 de la Llei 4/2006. El precepte autonòmic invadeix la competència exclusiva de l'Estat en matèria de legislació penal, al determinar qui pot ser subjecte passiu de delictes penals concrets (atemptat, resistència, desobediència). El TC aclareix que les Comunitats Autònomes no poden definir elements de tipus penals ni ampliar l’àmbit de protecció penal més enllà del que estableix la llei estatal. Manté la consideració d'agents de l'autoritat com a merament administrativa.
